MÓN HOPPER

DESDEJUNIS AMB SPIRIT

BORIS VIAN, L'ODISSEA I DUKE ELLINGTON.

Si et pregunten quin és el teu escriptor preferit, és quasi impossible respondre amb una sola persona. Però, si només en poguera dir un, la meua resposta seria, sens dubte, Boris Vian.

La seua obra més coneguda és L'escuma dels dies, publicada el 20 de març de 1947. Este article comença amb la seua meravellosa escena surrealista de l'anguila i el dentífric.

Coberta de L'escuma dels dies.
Coberta de L'escuma dels dies.

Per a escriure la seua obra de més èxit, Escopiré sobre les vostres tombes, Vian va crear Vernon Sullivan, un suposat escriptor afroamericà prohibit als Estats Units que ell afirmava limitar-se a traduir. La intenció antiracista, els tòpics racials, la suplantació i la violència extrema fan que tot siga enormement complex.

Coberta de la primera edició d'Escopiré sobre les vostres tombes.
Coberta de la primera edició d'Escopiré sobre les vostres tombes.

El llibre es va publicar el 21 de novembre de 1946, el mateix dia que s'estrenava The Best Years of Our Lives. Si et va el rotllo de Born on the Fourth of July, sobre el retorn del veterà, és la teua pel·li. És com aquella, però bona, i sense haver d'aguantar Tom Cruise. És broma: en Magnolia va estar bé.

Cartell de The Best Years of Our Lives (1946).
Cartell de The Best Years of Our Lives (1946).
Born on the Fourth of July
Magnolia

Cartells de Born on the Fourth of July i Magnolia.

L'obra va ser prohibida a França el 1949. Després en van fer una pel·lícula; Vian va demanar que llevaren el seu nom i va morir d'un infart durant un passe privat.

Cartell d'Escopiré sobre les vostres tombes (1959).
Cartell d'Escopiré sobre les vostres tombes (1959).

Pel camí, dos grups de la sobrevaloradíssima moguda dels huitanta van agafar títols relacionats amb Vian: La Unión amb Lobo-hombre en París i Siniestro Total amb Bailaré sobre tu tumba. Estos últims van dir que la frase venia de Cotton Club, però no sé jo.

Cartell de Cotton Club (1984).
Cartell de Cotton Club (1984).

Una cosa així li hauria passat segur a Homer si l'arriben a convidar a veure L'Odissea de Nolan, però, per sort per a ell, ja estava mort.

Cartell de L'Odissea de Christopher Nolan (2026).
Cartell de L'Odissea de Christopher Nolan (2026).

Vian deia que només importaven dos coses: l'amor i el jazz, especialment Duke Ellington. No accepte debat, almenys sobre la primera part.

Ellington va protagonitzar Black and Tan el 1929, sobre una ballarina el cor de la qual no podia suportar la música. Música, amor i un cor malalt: exactament les coses que van travessar la vida de Vian.

Fotograma conservat de Black and Tan (1929).
Fotograma conservat de Black and Tan (1929).

També va aparéixer amb la seua orquestra en Cabin in the Sky, al costat d'Ethel Waters, Lena Horne i Louis Armstrong. El 1959 va compondre la banda sonora d'Anatomy of a Murder i va aparéixer com el pianista Pie Eye, tocant al costat de James Stewart.

Cabin in the Sky
Anatomy of a Murder

Cartells de Cabin in the Sky i Anatomy of a Murder.

Podríem continuar parlant de Duke Ellington eternament, però en algun moment cal parar. Ací baix deixe enllaços a tot el que hem mencionat.

Viu, juga, balla... però sobretot no t'avorrisques.Ens veiem a Spirit, si tu vols. Un bes enorme.